Aquí posaré les meves reflexions de tant en tant, que són suficient llargues per escriure-les, però massa pensaroses per fer-ne un conte, si algú en té alguna més, me la pot enviar:
Reflexió 1 i primera: la felicitat
Estic aquí, escoltant una cançó molt bonica de l'Adele, concretament la número 4 del seu disc 21. És diu Don't you remember que vol dir no t'en recordes? I he pensat en moltes coses d'aquest any, de l'estiu, de les vacances de Nadal i he arribat a certes conclusions i alguna que altre de ben estranya, us les diré a vere si algú pensa igual, o si serveix per certa cosa.
La primera és que sempre sortir de casa o petar-se classe no és per una cosa divertida. Si si, potser sona estúpid, però penso que tothom diu: oix fas campana perquè vas a qualsevol lloc i no has de fer l'aburrida classe X. Doncs bé, l'altre pot ser que digui: si si, que bé... però realment, potser se'n va als jutjats, a enterrar l'àvia, al metje perquè li facin una prova perquè a posteriori li facin una operació on té 50% de les possibilitats de viure, però que en aquell moment només es fixa en el 50% que té de morir... i resulta que alló, que està fent es pitjor que la classe X, mentre que l'altre pensa que és un pringat per estar a la classe X i l'altre està de xaxara. Això passa moooolt sobin, i quan el que es considera el teu amic et pregunta que perquè has faltat, li dius que no li vols dir, llavors s'enfada, i tu, com si fossis estúpid li dius, tot i que saps que a ell no li agradrà, i llavors et fa la pregunta: perquè em fas cas si no m'ho volies dir???I continua: et compadeixo, bla bla bla, però no sempre, sap el que es sent. Doncs bé, es així i ningú ho pot cambiar.
La segona, que se m'ha acudit escoltant la cançó, es precisament el que diu te'n recordes? De segur, que sempre hi ha agut algú al teu costat capaç de entendre't, i si menys no, simular-ho. Doncs resulta que aquesta persona acostuma a ser el teu, com dir-ho... el teu company de cel·la, sí, perfecte, és el que si estiguessis en una presó et diria que pots fer i que no, però en canvi et pegaria davant dels altres. Però aquesta persona arriba un moment que es cansa de tu, creu que es millor que tu, no ets prou per ell/a, o qualsevol cosa d'aquestes que et deprimeixen, i et poses a pensar en, els moments viscuts, les vegades que t'hi has emprenyat i amb un "em deixes la calculadora si us plau?", ho has solucionat, les vegades que es sentit por a no fer el que ell/a volia simplement per no perdre'l o perdre-la, però resulta que aquesta última vegada és diferent, perquè tu et penses que no té la calculadora i ja no ho pots solucionar, però quan veus que si en té, i que l'ha estat amagant perquè no li demanessis, crec que emprenya, llavors no hi ha volta enrere, perquè ja t'ha fet mal i t'hi has emprenyat tan que t'has posat a buscar-li els defectes i li has dit, però, cap dels dos, s'ha posat a buscar la qualitat dels defectes i de les virtuts, si no que simplement n'hem buscat la quantitat, i en trobes menys de virtuts, a més que sempre n'hi ha un que es fa la víctima. Dolent?? si, però passa.
I la tercera, és que, contradient la primera, no tot és dolent. Sí, a vegades la vida dona mil milions de voltes, però sempre, hi ha la part bonica, la que et fa ser feliç, i la que sense ella no podries viure, perquè si hi vius, ets el senyor Scrooge, si més no, t'hi assembles. La part on tot és el país de yupy, i tot és maco. La felicitat és la meta per la qual lluitem cada dia, ni que molta gent digui que són els diners, doncs en part ho és, perquè només el que té un petit mos cada dia per menjar, ja és feliç, ni que per tot el següent sigui un avariciós o una mala persona. I això no s'ho ha hagut de comprar amb diners?? sí, evidentment, però durant una estoneta, el treball que ha estat fent per gunyar-los ha sigut recompensat amb la felicitat.
Amb tot aquest rollo/tostón, només m'agradaria dir-vos, que cuideu els companys de cel·la, que sortiu de casa per coses que simplement us facin guanyar la FELICITAT, i que si sortiu per alguna de dolenta el 50% de les possibilitats seran bones, no dolentes.
Reflexió 1 i primera: la felicitat
Estic aquí, escoltant una cançó molt bonica de l'Adele, concretament la número 4 del seu disc 21. És diu Don't you remember que vol dir no t'en recordes? I he pensat en moltes coses d'aquest any, de l'estiu, de les vacances de Nadal i he arribat a certes conclusions i alguna que altre de ben estranya, us les diré a vere si algú pensa igual, o si serveix per certa cosa.
La primera és que sempre sortir de casa o petar-se classe no és per una cosa divertida. Si si, potser sona estúpid, però penso que tothom diu: oix fas campana perquè vas a qualsevol lloc i no has de fer l'aburrida classe X. Doncs bé, l'altre pot ser que digui: si si, que bé... però realment, potser se'n va als jutjats, a enterrar l'àvia, al metje perquè li facin una prova perquè a posteriori li facin una operació on té 50% de les possibilitats de viure, però que en aquell moment només es fixa en el 50% que té de morir... i resulta que alló, que està fent es pitjor que la classe X, mentre que l'altre pensa que és un pringat per estar a la classe X i l'altre està de xaxara. Això passa moooolt sobin, i quan el que es considera el teu amic et pregunta que perquè has faltat, li dius que no li vols dir, llavors s'enfada, i tu, com si fossis estúpid li dius, tot i que saps que a ell no li agradrà, i llavors et fa la pregunta: perquè em fas cas si no m'ho volies dir???I continua: et compadeixo, bla bla bla, però no sempre, sap el que es sent. Doncs bé, es així i ningú ho pot cambiar.
La segona, que se m'ha acudit escoltant la cançó, es precisament el que diu te'n recordes? De segur, que sempre hi ha agut algú al teu costat capaç de entendre't, i si menys no, simular-ho. Doncs resulta que aquesta persona acostuma a ser el teu, com dir-ho... el teu company de cel·la, sí, perfecte, és el que si estiguessis en una presó et diria que pots fer i que no, però en canvi et pegaria davant dels altres. Però aquesta persona arriba un moment que es cansa de tu, creu que es millor que tu, no ets prou per ell/a, o qualsevol cosa d'aquestes que et deprimeixen, i et poses a pensar en, els moments viscuts, les vegades que t'hi has emprenyat i amb un "em deixes la calculadora si us plau?", ho has solucionat, les vegades que es sentit por a no fer el que ell/a volia simplement per no perdre'l o perdre-la, però resulta que aquesta última vegada és diferent, perquè tu et penses que no té la calculadora i ja no ho pots solucionar, però quan veus que si en té, i que l'ha estat amagant perquè no li demanessis, crec que emprenya, llavors no hi ha volta enrere, perquè ja t'ha fet mal i t'hi has emprenyat tan que t'has posat a buscar-li els defectes i li has dit, però, cap dels dos, s'ha posat a buscar la qualitat dels defectes i de les virtuts, si no que simplement n'hem buscat la quantitat, i en trobes menys de virtuts, a més que sempre n'hi ha un que es fa la víctima. Dolent?? si, però passa.
I la tercera, és que, contradient la primera, no tot és dolent. Sí, a vegades la vida dona mil milions de voltes, però sempre, hi ha la part bonica, la que et fa ser feliç, i la que sense ella no podries viure, perquè si hi vius, ets el senyor Scrooge, si més no, t'hi assembles. La part on tot és el país de yupy, i tot és maco. La felicitat és la meta per la qual lluitem cada dia, ni que molta gent digui que són els diners, doncs en part ho és, perquè només el que té un petit mos cada dia per menjar, ja és feliç, ni que per tot el següent sigui un avariciós o una mala persona. I això no s'ho ha hagut de comprar amb diners?? sí, evidentment, però durant una estoneta, el treball que ha estat fent per gunyar-los ha sigut recompensat amb la felicitat.
Amb tot aquest rollo/tostón, només m'agradaria dir-vos, que cuideu els companys de cel·la, que sortiu de casa per coses que simplement us facin guanyar la FELICITAT, i que si sortiu per alguna de dolenta el 50% de les possibilitats seran bones, no dolentes.
