dissabte, 27 d’agost de 2011

Conte 1: l'història del blog



Donaria la vida per un conte que parles de mi, però en comptes d'aixó, sóc jo qui els escriu, o no, potser hi es però jo no l'he trobat. Però el que m'agrada més, és que la gent els dibuixi, que imagini, que demostri el que se li ha acudit mentres llegia, que m'ensenyi el que sent mentres llegeix, sigui lletg o bonic, sigui com sigui. Un cop algú molt boig hem va dir que estava molt boig perquè la vida són dos dies plens de grans instans, i s'han d'aprofitar, i jo vull veure com alguns dels meus pocs lectors senten aquests petits intsants de la meva inspiració.

En tot això, no m'he presentat...sóc una escriptora (de14 anys) que viu a Reus, la ciutat més bonica del món. Gràcies a una professora que tinc molt d'apreci, tot i que només l'he tinguda dos anys, he descobert que escriure és una de les coses més meravelloses, així que gràcies a ella he escrit els contes més bonics que havia fet mai, potser d'alguna manera parlen d'ella, no se. 
L'altre dia, no podia dormir, i estava pensant en la manera de fer que la gent pogues llegir els meus contes, però d'una manera que poguessin participar, i se'm va acudir que podria fer un blog en el qual combinés les dues coses que més m'agraden, llegir i dibuixar. Així que en aquest blog de tan en quan penjaré els meus contes, que són amb català i amb castellà, i em faria molt feliç que en fessiu dibuixos i que me'ls enviessiu, i jo, els penjaré a la secció de dibuixos. Però si a algú se li dona millor la foto, que faci fotos del que sent amb aquell conte, i també les posarem. 

Moltissimes gràcies!!